diumenge, 13 de maig del 2012

PETS DE MONJA

Fa poc, vam fer una petita escapada a La Molina  amb uns amics. Un cap de setmana tranquil per estar amb els nens. El bon temps ens va permetre fer un munt de coses. Visitar algun poble dels voltants, jugar a pilota una bona estona, pujar fins les pistes i jugar amb la poca neu que quedava... Va ser a Llívia on vaig veure els pets de monja. Feia tant temps que no en veia ni en menjava que els vam comprar de seguida. Ja us podeu imaginar la gràcia que els hi van fer als nens i els riures quan els hi vam dir com es deien! Ens els vam menjar tots per berenar.
El dia següent vam anar fins Castellar de n’Hug, i allà també em vam veure. El nen només feia que dir-me que en compres mes, i jo li vaig dir que ja n´hi faria casa. I aquí estan, no tenen la punteta tan pronunciada com els que vam comprar però son igual de bons!



Ingredients:

3 ous
150g de sucre
250g de farina aproximat, pot ser que en falti una mica depenent dels ous, el raig d´anís...
La pella d´una llimona
1 bon raig d´anís.
 
Comencem barrejant els ous amb el sucre fins que estiguin ben espumosos. Tot seguit hi afegim la pela de llimona ratllada, el raig d´anis i la farina tamisada. Ha de quedar amb una textura espessa, però que es pugui posar dins una màniga pastissera i fer els pets de monja. Jo ho vaig fer amb el decomax i va anar prou bé.
Escalfem el forn a 180ºC i en una safata de forn amb paper vegetal anem fent els pets de monja amb la màniga. Els coem durant uns 10 minuts fins que veiem que estàn rossos.


 
Aprofito la recepta per participar a la Recepta viatgera, la convocatòria que fan els nois de El taller de cuina, per el  segon aniversari del blog.
Es tracta de fer una recepta que et recordi un viatge. Aquest viatge no va ser ni gaire lluny, ni gaire llarg, però crec que els pets de monja ens hi faran pensar sempre.



6 comentaris:

QUIMA ha dit...

Ana que be que t'han quedat els pets de monge ..............Jo també fa molt temps que no en veig ni en menjo.
petons

Cristina ha dit...

T' han quedat estupendos! Gràcies per compartir la recepta...Me l´emportoja que fa tant que no en menjo.

Visc a la Cuina ha dit...

A casa també fa temps que no en mengem i me n'has fet venir ganes, provarem la teva recepta!

el taller de cuina ha dit...

Anna a mi els pets de monja també em fan viatjar: a la infantesa! Moltes gràcies per participar!!!!
petonets

Judith ha dit...

Quans records que em porta aquesta recepta, fa temps i temps que no en veig ni en menjo, quan era petita els pares me'n compraven!!!

La tindré de provar perquè fan molt bona pinta!

Pascual ha dit...

Un nom ben gracios!!!

Un peto
Pascu Vicens
http://viajealcentrodelacocina.blogspot.com.es/