dilluns, 25 de juliol del 2011

TRIFLE

Per el que he llegit, el trifle son unes postres típiques angleses, que es basen en alternar capes coca o galetes trossejades, banyades amb algun licor o suc, crema, fruites i nata. Les possibilitats son mil, la fruita pot ser fresca o confitada, pots posar galetes, magdalenes o algun  tros de pastís que hagi sobrat, pots posar-hi nata o no, i la crema pot ser pastissera o unes natilles, fins i tot he vist alguna recepta on s´hi posa gelatina.



Whole Kitchen en la seva proposta dolça del mes de Juliol ens convida a preparar unes postres clàssiques britàniques: TRIFLE

Com que el temps no em sobra he fet un trifle ràpid! Es fa en 2 minuts i queden uns postres d´allò mes bons.  Com que era la primera vegada que el feia, i no sabia si ens agradaria gaire, el vaig fer  en gots petits de 3 o 4 cullerades. Ens va agradar, una mica dolç, suposo que per la melmelada de maduixes, però posant-hi una altre problema resolt!

Ingredients

Galetes de mantega ,daneses, les de la capsa blava
Natilles comprades, les que mes agradin
Melmelada de maduixa amb trossos.
Avellanes picades.

La preparació es ben senzilla, el trenquen  les galetes i es posen a la base del got, a sobre una capa de natilles, desprès una capa de melmelada, i així anar fent fins arribar al final del vas. Per acabar vaig posar un tros de maduixa sencer dels de dins la melmelada i unes avellanes talladetes, i ja està!


No cal dir que si les natilles son casolanes, i la melmelada feta per nosaltres, molt millor! però es tarda una mica mes :)

diumenge, 24 de juliol del 2011

GASPATXO DE SÍNDRIA

El gaspatxo no m’agrada gaire,  tot el que porta m’agrada, però el conjunt no. Fa poc que vaig descobrir els gaspatxo de maduixes, (o sopa freda de maduixes i tomàquet) i em va encantar. Potser perquè no porta cogombre? o pebrot? o perquè la maduixa li dona un toc dolcet? La veritat no ho se! El que us porto avui es de síndria, ja que de maduixes no n’he trobat! Els ingredients son els mateixos canviant una fruita per una altre.


Amb aquest gaspatxo, participo a Memòries d´una cuinera que aquest mes ens proposaven gaspatxos i salmorejos. El salmorejo es un altre descobriment que he fet aquest estiu, aviat posaré la recepta!

Ingredients:

500g de tomàquets vermells madurs
500g de síndria pelada i sense llavors
Oli
Sal
Vinagre
Pa torrat i cogombre per decorar




Es trituren els tomàquets i la síndria, i s’hi afegeix oli sal i vinagre al gust. Es passa per un colador, per treure les restes de pell del tomàquet, es posa a la nevera fins al moment de servir, i ...ja està!
El vaig posar en gotets petits, amb una mini broqueta de pa torrat i cogombre , que ja que no està dins el gaspatxo, almenys que hi sigui fora!

divendres, 15 de juliol del 2011

GELAT DE VAINILLA

Vaig estar pensant uns dies quin gelat podia fer, però al final em vaig decantar per el clàssic de tota la vida, el que agrada quasi bé a tothom, i que no havia fet mai, el gelat de vainilla!


Amb aquesta recepta participo a la Recepta del 15 que organitzen Els fogons de la bordeta i Xocolata desfeta, i que aquest mes ens proposava gelats i sorbets. La recepta la he trobat en la revista

Ingredients:
300 ml de llet
200 ml de nata
4 rovells d’ou
1 branca de vainilla
150g de sucre


S´obre la branca de vainilla pel mig i es treuen les llavors amb un ganivet.  Es posen les llavors i la branca junt amb la llet a coure a foc lent. Quan comenci a bullir, es retira i es deixa refredar. A part barregem amb la batedora els ous i el sucre fins que quedi ben espumós. També es munta la nata. Un cop la llet està freda, es retiren les branques de vainilla. i s´hi afegeix els rovells amb el sucre, i al final la nata muntada amb molta suavitat. Es posa en un motllo millor metàl·lic (jo ho he posat en un de plum cake) i cap al congelador. Al cap d´una horeta, es treu i es remena per anar trencant els cristall. Aquest procediment es fa un parell de vegades mes, i  es deixa al congelador perquè acabi de congelar. Treure´l una mitja hora abans de menjar-lo, perquè quedi mes cremós, i ....ja està. El gust es bo, però crec que una mica mes de vainilla no li hagués anat malament, te massa gust de nata.



A casa, com que el gelat de vainilla no te prous calories, l´acompanyem amb avellanes i  nous trossejades, gotetes de xocolata i caramel 

dimecres, 13 de juliol del 2011

PESTO

Ja fa uns quants anys que  faig  pesto. Quan comença el bon temps, ja estic impacient esperant veure la primera planta d’alfàbrega al mercat per comprar-la i fer- ne. La pobre queda desplomada només d’arribar a casa, però al cap de pocs dies, ja torna a brotar, i aquí no ha passat res! Em van dir que s’ha de tallar per dalt, que així torna a tenir mes fulles, que si la deixes créixer, floreix i ja s’ha acabat la producció!



Doncs el mateix dia que vaig fer el pesto amb alfàbrega, tenia una paquet de ruca a punt de caducar a la nevera, i uns tomàquets secs dins l’armari, que segur que tindrien mala fi si no els utilitzava aviat. I com que tenia parmesà i pinyons, vaig fer tres tipus de  pesto! Hi ha vegades que vols fer una recepta i et falta algun ingredient, i aquest cop me’n  sobraven.
El pesto sempre el faig a ull, afegint mes o menys segons la quantitat d’alfàbrega que tinc.  Poso unes quantitats orientatives, però el millor es anar provant fins que trobes la textura i el sabor que a tu t’agrada.

Pesto d´ alfàbrega
Unes 20-25 fulles d’alfàbrega
15 g de pinyons
15 g de parmesà
1 gra d'all
Sal
100-150 ml d'oli
Poso tots els ingredients dins el vas del turmix i es ho trituro tot, mes fàcil,  impossible. Un cop triturat ho tasto i afegeixo el que faci falta. Amb pasta està boníssim!

Pesto de ruca
30 g de ruca
15 g de pinyons
15 g de parmesà
1 gra d'all
sal
100-150 ml d'oli
El procediment el mateix que l’anterior. Queda una salsa d’un verd molt brillant i maco, amb el gustet picant de la ruca. La vaig fer servir per amanir una amanida d’arròs.

Pesto vermell
10-12 tomàquets secs
15g de parmesà
15g de pinyons
2 fulles d’alfàbrega
1 gra d'all
Sal
100-150 ml d'oli
Poso a hidratar els tomàquets una horeta abans amb aigua. Desprès el procediment es el mateix que els anteriors. Ho vaig posar en una amanida d’enciam,  formatge de cabra i bacon, espectacular!



Aquesta salsa es pot fer a mà, amb el morter, però per anar ràpid jo ho faig amb el túrmix, l’únic que miro de no triturar-ho massa.
El pinyons es poden substituir per nous o avellanes, o posar mig i mig, d'all se n’hi pot posar mes segons si t’agrada mes o menys, i el formatge, suposo que també es pot canviar per un altre de textura similar al parmesà. D’oli també n’hi pot anar mes o menys, segons si vols una salsa mes o menys espessa.
Jo, poso la salsa en pots, i els guardo a la nevera amb una mica d' oli per sobre i aguanten molt bé, ,no ho vaig fer amb el vermell i es va florir al cap de pocs dies.
El millor, per mi, el de tomàquets!