dimarts, 31 de maig del 2011

BOMBONS

La proposta de Film and Food d´aquest mes es molt divertida, havíem de preparar una recepta que agrades a una altre persona i a mi em va tocar preparar Bombons per la Marisa de Bon appétit. A part de preparar bombons, que no n´habia fet mai, he conegut un nou bloc.


Mirant el bloc de la Marisa, no he trobat bombons, però si que he vist que tenia algunes receptes amb fruites, i per aquí vaig tirar a l´hora de fer els bombons.  S´han de millorar bastant, però per ser la primera vegada estic mes que contenta!
En vaig fer poquets de cada gust, i amb la xocolata que em va sobrar, vaig fer alguns altres bombons improvisats amb quatre coses que tenia per casa. Us els ensenyo tots!


Els principals son bombons de xocolata blanca amb un farcit de melmelada de cireres i bombons de xocolata negra amb farcit de confitura de llimona (li he de donar sortida, que en tinc molta)


Ingredients
Per uns 6 bombons de cada, contant que em va sobrar xocolata  per fer els altres!
Xocolata blanca per fondre 150g
Xocolata negre per fondre 150g
Melmelada de cireres amb trossos (o la que mes us agradi)
Confitura de llimona (aquesta es feta per mi! )



Primer de tot, s´han de  tenir uns  motllos per bombons, jo en tinc uns que només havia fet servir per fer xuxes.,  Per fer aquesta recepta no m´ han anat gaire bé, perquè son petits, millor uns una mica mes grossos, però que hi farem.
Es fon la xocolata blanca al micro mirant que no es cremi, es treu i es va remenat fins que baixi una mica la temperatura. Per anar bé, la xocolata s´hauria de temperar, però com que no tenia gaire temps, i no tinc termòmetre, vaig anar per la via ràpida! Si voleu veure com s´atempera la xocolata podeu mirar el bloc de la Mercè, Cuina per llaminers,  que explica perfectament com temperar la xocolata, i preparar uns bombons fantàstics!.  S´omplen els motllos amb la xocolata fins a dalt de tot, es treu l’excés de xocolata amb una espàtula, es donen uns copets perquè no quedin bombolles, es gira el motllo i es deixa caure la xocolata, d’aquesta manera queda la xocolata dels voltants i cau la del mig, just per posar-hi el farcit. Es deixa refredar la xocolata del motllo. Un cop freda, s´hi posa al mig una mica de melmelada de cirera, i es cobreix amb mes  xocolata i es torna a igualar la superfície amb una espàtula. Es reserven els bombons fins que estiguin ben freds, es desemmotllen i ja està!
El procediment per fer el  de xocolata negra amb confitura de llimona, es el mateix.

Ara venen els bombons amb les restes de xocolata:





Vaig agafar un motllo cuadrat i vaig fer dues capes de xocolata, una de negra i l´altre de blanca barrejada amb arròs inflat de xocolata (xoco crispies) . Vaig esperar una estona entre capa i capa.  Un cop freds els vaig tallar a quadrades. Els altres son de xocolata negra amb nous picades, fent servir la mateixa tècnica que els anteriors, i els de dinosaures, per el meu fill, son  amb les restes de tot, xocolata blanca i negre barrejada, que no s´ha de llençar res!

Be  Marisa espero que t´agradin, espero que us agradin a tots
Molts petons

dimarts, 24 de maig del 2011

CONFITURA DE LLIMONA AMB UN TOC DE MENTA

Ni confitura ni melmelada! No n´havia fet mai! Només compota de poma i al micro, per acompanyar un foie o un filet de porc, però res mes. El que si he fet alguna vegada, es conserva de tomàquet, i com he vist a Les receptes d´en Miquel, i algun altre lloc que ara no recordo, també s´en pot fer melmelada, però ho he vist tard, sinó l’hagués fet.

La confitura que he fet  es de llimona i... menta, però només un toc, perquè no en tenia gaire gust. Com que era la primera vegada, vaig ser molt prudent i n´hi vaig posar poca!
 Amb aquesta recepta participo a Memòries d´una cuinera, que aquest mes demanaven melmelades i confitures.

Vaig mirar si tenia algun llibre de confitures i melmelades i en tinc 3! Per no haver-ne fet mai està b no? Els llibres son ConservasI, ConservasII i Conservas, els títols també originals... La recepta es una ica la barreja de tots tres llibres, i jo hi he fotut cullerada i he canviat alguna cosa, com això de la menta...

Ingredients:
1,5 kg de llimones
1 kg de sucre
Aigua
Menta al gust

Primer es posen les llimones en aigua durant 48 hores, per treure’ls-hi la amargor, canviant al´aigua cada 12 hores. Pasat el temps, es tallen a rodelles primetes, es van guardant les llavors i s´en fa un farcellet amb una gassa. 
Es posen les llimones en una olla amb aigua que les cobreixi i es deixen bullir fins que estiguin toves i transparent. Es treuen de la olla i en l´ aigua que queda, s´hi posa el kg de sucre i la menta que vulgueu (jo n´hi vaig posar dues branques normaletes i tenia poc gust quasi gens!)
es deixa bullir 5 minuts i s´hi afegeixen les llimones i el farcellet amb les granes i es deixa coure uns 30-40 minuts. Cap al final de la cocció, vaig triturar-ho una mica amb el túrmix, perquè els trossos de pell de llimona eren molt grans. Vaig seguir coent, fins que la textura em va agradar. Per fer-ho, jo vaig posa una mica de confitura en un plat i cap a la nevera a refredar, i així fins que em va convèncer la textura.
 Per envasar-la,  vaig fer servir una tècnica que em va explicar una companya de feina. Es bullen o es posen al forn els pots buits i les tapes uns 20 minuts. Es treuen i es deixen refredar una mica i s´omplen amb la confitura bullent fins a dalt de tot, es tapen de seguida i es posen cap per avall sobre un drap, i es deixen així fins que es refredin. La manera que ho hagués fet jo, es la de bullir els pots plens amb la confitura uns 20 minuts dins una olla amb aigua, i desprès deixar que es refredin.
 A veure com  queda l´envasat, per ara sembla que bé. I .. ja està


El resultat, una confitura espessa, amb trossets de pell de llimona, que a mi personalment, m´agradent molt, dolceta però no excessivament i amb un toc àcid ideal per despertar al mes adormit!
Com veieu ho he fet molt a ull, però els llibres no es que expliquessin massa sobre els temps i la textura, o sigui que vaig anar fent sobre la marxa, com si fos un experiment!

dimecres, 18 de maig del 2011

PASTÍS D´AMETLLES

La veritat es que la farina d´ametlles només la feia servir per fer els panellets. Però gràcies al blog, he anat descobrint receptes on s utilitza i,  ostres tu! que son molt bones! El primer van ser els financiers, que no n´havia sentit a parlar mai en la vida, i el resultat son uns pastissets molt fins i que entren molt be, i ara aquesta recepta, que l´he trobat en la revista Lecturas, i que es fa en un plis plas i es molt bona! Atipa una mica, no es gaire dolça, i que amb la companyia d´un vi dolç, et fa passar una bona sobretaula.
 Aquest pastís el vaig fer per portar a casa la meva sogre, que ens va dir si volíem anar-hi a dinar unes 3 hores abans! Com ja es costum, sempre porto alguna cosa de postres (son els meus conillets d´indies) i aquesta vegada no podia ser menys, o sigui que vaig obrir la revista i la primera que vaig trobar!


Allà ho feien en format individual, per 4 pastissets, i feien servir la meitat d´ingredients. Jo la vaig fer gran perquè érem molts i no tenia temps d´entretenir-me a fer-ne de petites.

Ingredients:
1 làmina de pasta brisa
4 ous
200g de sucre glas
200g de farina d´ametlles
200g de mantega
4 cullerades de farina
Ametlles laminades i sucre glass per decorar


Es cou la pasta brisa en blanc ( jo la punxo i hi  poso cigrons secs perquè no pugi, ho explico mes bé aquí) mirant que no quedi gaire torrada de les puntes, perquè ha de tornar a anar al forn.
Mentres es cou, es barreja l´ametlla amb el sucre i la mantega fosa. Quan s´ha refredat una mica, s´hi afegeixen els ous  un per un i al final la farina.
Un cop cuita la pasta es deixa refredar i es farceix amb la crema que hem fet. S´hi posen ametlles laminades per sobre i s´enforna uns 10-15 minuts a 200ºC, fins que estigui daurada i cuita ( es va punxant amb un ganivet, fins que surti net) Es deixa refredar i per últim s´hi escampa una mica de sucre glas, i... ja està!


Quan la vaig tenir feta, em va recordar una recepta que ja havia vist,  pensant, pensant em va venir al cap una de la Carme de Dulces Bocados. S´hi assembla una mica, i ella posa melmelada de nabius a la base. A la propera ho provo!

diumenge, 15 de maig del 2011

GRANISSAT DE MADUIXA

Desprès d´uns dies sense gaire temps per escriure res, el dia que tinc una estona per començar una entrada, passejar per totes les cuines i comentar els vostres plats, va i el blogger no funciona! O sigui que de tot el que habia fet, res de res. Quina ràbia!



Aquesta recepta d´avui , es amb la que participo a la proposta del mes de maig de La recepta del 15 que organitzen Els fogons de la bordeta i Xocolata Desfeta.
Vaig estar pensant uns dies la recepta a fer,  i al final em vaig decidir per un granissat. Fa temps en vaig fer un de nectarines, amb una recepta que vaig escoltar a la radio de la Mireia Carbó, només vaig canviar les nectarines per les maduixes i vaig reduir una mica la quantitat d´aigua.  Es una recepta ràpida i fàcil i que en surt una  bona quantitat!

Ingredients:
800g de maduixes
200ml d´aigua
150g de sucre
El suc de mitja llimona

Es posa al foc  l´aigua amb el sucre i es deixa un parell de minuts bullint. Es deixa refredar.
Es netegen be les maduixes i es trituren junt amb el suc de la mitja llimona.
Es barregen les maduixes amb la aigua el sucre i es posen al congelador. Cada mitja hora es va remenat amb una forquilla de manera que es vagi trencat el gel i ens quedi el granissat, i…ja està!


 Un cop vaig tenir el granissat fet, em van venir al cap uns postres que m´agraden molt que son les maduixes amb moscatell, com que no en tenia,  el toc final del granissat va ser un bon raig de garnatxa. Us ho recomano, a nosaltres ens va agradar molt, a la foto es el got petit, que tampoc s´ha d´abusar!


divendres, 6 de maig del 2011

BAGELS

Per la proposta de Taller de cuina ,  el primer que em va venir al cap van se els Bagels. Aquest octubre farà 10 anys que em vaig casar, i de viatge ne noces vam anar a Nova York. Va ser el regal que ens van fer els meus cosins i els meus oncles, i el meu cosí i la seva dona, ens van cedir el seu pis durant 15 fantàstics dies!
 Mira que en vam arribar a menjar de coses, però aquets  bagels m´enrecordo moltíssim, perquè en teníem una botiga al costat de casa i cada dia en queia algun, si no era per esmorzar, era per berenar! 

Aquets son els bagels originals, fa 10 anys, ja feia fotos al menjar!


Aquets son els bagels fets per mi!

La cosa de fer-los ja ha sigut mes complicada, però res que no es pugui fer. La recepta la vaig trobar  al bloc de la Mercè, de Cuina per llaminers, i vaig seguir les seves instruccions pas a pas. Ei i uns bagels de 10!

Ingredients:

450g de farina de força
7g de llevat liofilitzat (tipus maicena)
250g d´aigua tèbia
15g de sucre
5g de sal
1 cullerada sopera de mel
Sèsam
Clara d´ou per pintar

Es posa en un bol el llevat i l´aigua tèbia i es deixa reposar uns 20 minuts. Passat el temps s´hi afegeix la meitat de la farina, el sucre i es barreja tot fins que quedi homogeni. Es deixa reposar tapat fins que dobli el volum (1 hora mes o menys) Passat el temps s´hi afegeix la resta de la farina, la mel i la sal i es barreja i s´amassa durant uns 10 minuts. Desprès es treballa uns 2 minuts mes i es deixa reposar una altre cop fins que doblin el volum (apa , vinga una hora mes!) Passat el temps es divideix la massa en les peces que es vulguin fer (unes 10 o 12)  s´arrodoneixen i es posen en una safata amb una mica de farina, es tapen i es deixen llevar de nou fins doblar el volum. Ara si! Ja els hi fem el forat,d´uns dos cm, pensant que quan coguin quedarà mes petit. Els deixem reposar uns 20 minuts mes. Mentres, posem a bullir aigua amb una mica de sucre, i quan bulli, hi posem els bagels d´un en un i els deixem bullir uns 30 segons per cada costat. Es treuen s´assequen i es posen en una safata enfarinada per anar al forn , es pinten amb la clara d´ou i s´hi escampa per sobre el sèsam. Es couen a 200ºC durant uns 30 minuts, fins que estiguin ben daurats, i …ja està

Es poden farcir del que es vulgui, allà ens els menjàvem d´amanida de pollastre (pollastre, enciam tomàquet, maionesa...) però n´hi havia d´amanida de cranc, de salmó.... Aquests els he farcit de formatge cremós  amb tonyina, tomàquets i canonges.
 Quan ens els vam menjar, vam tornar per un moment a NY!

Us deixo algunes fotos del viatge, fa 10 anys no tenia càmera digital, i ara no tinc escaner, per tant,  he fet fotos de les fotos, per això potser no es veuen gaire bé, però em feia gràcia posar-ne alguna!