Ni confitura ni melmelada! No n´havia fet mai! Només compota de poma i al micro, per acompanyar un foie o un filet de porc, però res mes. El que si he fet alguna vegada, es conserva de tomàquet, i com he vist a Les receptes d´en Miquel, i algun altre lloc que ara no recordo, també s´en pot fer melmelada, però ho he vist tard, sinó l’hagués fet.
La confitura que he fet es de llimona i... menta, però només un toc, perquè no en tenia gaire gust. Com que era la primera vegada, vaig ser molt prudent i n´hi vaig posar poca!
Amb aquesta recepta participo a Memòries d´una cuinera, que aquest mes demanaven melmelades i confitures.
Ingredients:
1,5 kg de llimones
1 kg de sucre
Aigua
Menta al gust
Primer es posen les llimones en aigua durant 48 hores, per treure’ls-hi la amargor, canviant al´aigua cada 12 hores. Pasat el temps, es tallen a rodelles primetes, es van guardant les llavors i s´en fa un farcellet amb una gassa.
Es posen les llimones en una olla amb aigua que les cobreixi i es deixen bullir fins que estiguin toves i transparent. Es treuen de la olla i en l´ aigua que queda, s´hi posa el kg de sucre i la menta que vulgueu (jo n´hi vaig posar dues branques normaletes i tenia poc gust quasi gens!)
es deixa bullir 5 minuts i s´hi afegeixen les llimones i el farcellet amb les granes i es deixa coure uns 30-40 minuts. Cap al final de la cocció, vaig triturar-ho una mica amb el túrmix, perquè els trossos de pell de llimona eren molt grans. Vaig seguir coent, fins que la textura em va agradar. Per fer-ho, jo vaig posa una mica de confitura en un plat i cap a la nevera a refredar, i així fins que em va convèncer la textura.
Per envasar-la, vaig fer servir una tècnica que em va explicar una companya de feina. Es bullen o es posen al forn els pots buits i les tapes uns 20 minuts. Es treuen i es deixen refredar una mica i s´omplen amb la confitura bullent fins a dalt de tot, es tapen de seguida i es posen cap per avall sobre un drap, i es deixen així fins que es refredin. La manera que ho hagués fet jo, es la de bullir els pots plens amb la confitura uns 20 minuts dins una olla amb aigua, i desprès deixar que es refredin.
A veure com queda l´envasat, per ara sembla que bé. I .. ja està
Vaig mirar si tenia algun llibre de confitures i melmelades i en tinc 3! Per no haver-ne fet mai està b no? Els llibres son ConservasI, ConservasII i Conservas, els títols també originals... La recepta es una ica la barreja de tots tres llibres, i jo hi he fotut cullerada i he canviat alguna cosa, com això de la menta...
Ingredients:
1,5 kg de llimones
1 kg de sucre
Aigua
Menta al gust
Primer es posen les llimones en aigua durant 48 hores, per treure’ls-hi la amargor, canviant al´aigua cada 12 hores. Pasat el temps, es tallen a rodelles primetes, es van guardant les llavors i s´en fa un farcellet amb una gassa.
Es posen les llimones en una olla amb aigua que les cobreixi i es deixen bullir fins que estiguin toves i transparent. Es treuen de la olla i en l´ aigua que queda, s´hi posa el kg de sucre i la menta que vulgueu (jo n´hi vaig posar dues branques normaletes i tenia poc gust quasi gens!)
es deixa bullir 5 minuts i s´hi afegeixen les llimones i el farcellet amb les granes i es deixa coure uns 30-40 minuts. Cap al final de la cocció, vaig triturar-ho una mica amb el túrmix, perquè els trossos de pell de llimona eren molt grans. Vaig seguir coent, fins que la textura em va agradar. Per fer-ho, jo vaig posa una mica de confitura en un plat i cap a la nevera a refredar, i així fins que em va convèncer la textura.
Per envasar-la, vaig fer servir una tècnica que em va explicar una companya de feina. Es bullen o es posen al forn els pots buits i les tapes uns 20 minuts. Es treuen i es deixen refredar una mica i s´omplen amb la confitura bullent fins a dalt de tot, es tapen de seguida i es posen cap per avall sobre un drap, i es deixen així fins que es refredin. La manera que ho hagués fet jo, es la de bullir els pots plens amb la confitura uns 20 minuts dins una olla amb aigua, i desprès deixar que es refredin.
A veure com queda l´envasat, per ara sembla que bé. I .. ja està
El resultat, una confitura espessa, amb trossets de pell de llimona, que a mi personalment, m´agradent molt, dolceta però no excessivament i amb un toc àcid ideal per despertar al mes adormit!
Com veieu ho he fet molt a ull, però els llibres no es que expliquessin massa sobre els temps i la textura, o sigui que vaig anar fent sobre la marxa, com si fos un experiment!
10 comentaris:
mai he provat de fer mermelades ni confitures, he de confessar que tampoc en som grans amants a casa, però de tant en tant sí que vénen de gust... a veure si m'hi animo, sembla ben fàcil!
Una salutació,
jajajaj, sol passar! tenim un munt de llibres i ni els mirem! ;) té una pinta fantàstica!!! moltíssimes felicitats! qui ho diria que és la teva primera melmelada!!!! gràcies per participar guapa. Petonets
Molt molt original!!! i segur que de sabor únic i deliciós! Visca les melmelades!!!
Petonetss
Qyuina confitura més bona y amb el toc de menta . Ara m'ha donat per fer mermelades, a veure si m'animo amb aquesta de llimona.
Petons
Hola, te he conocido a través del foro de Whole Kitchen. Me gusta tu propuesta, así que me quedo de seguidora para ojear tus entradas. Un besin
Quina combinació...menta i llimona no m´imagino el gust. L`hauré de provar i la batejo com "melmelada mojito".
Hola Ana,
Doncs em sembla una proposta fantàtica! Quin descobriment aquests tres llibres eh? El toc de la menta, encar que possesis poqueta, em sembla molt, molt bona idea. Petonets
Una confitura mollt i molt refrescant, m'encanta!!!!!!!
Petonets
hola yo he hecho el reto que has propuesto de chocolate pasalo a verlo
www.recetas-mar.blogspot.com
Que bocado mas exquisito!
Te sigo desde ahora y volveré a visitarte.
Un beso
Publica un comentari a l'entrada